igl inagain da mia instrucziun

"Less is more" – pli pauc ei dapli. Quei principi vala sco fil tgietschen per mia instrucziun ed ha per finamira da promover las cumpetenzas per cor, tgau e maun. Tgei che quei munta concret duei vegnir explicau suandontamein. 

 

pli pauc material – dapli exercezi

Eifer l'instrucziun luvrein nus cun paucs mieds d'instrucziun ed agids supplementars. Quei munta d'in maun meglier uorden ed ina megliera survesta – da l'auter maun exercezis pli intensivs e varionts cul medem material. La finamira ei da sefatschentar a moda profunda cul cuntegn e da consolidar las cumpetenzas en caussa, quei era cun agid da repetiziuns regularas. En quei senn vala "qualitad avon quantitad".  

mieds d'instrucziun & material supplementar

  • matematica: Matematica 5, Matematica 6, cudischet "matematica"
  • romontsch: Mediomatix 5, Mediomatix 6, cudischet "lungatg", ABC romontsch
  • tudestg: Sprachland, Übung macht den Meister, ABC tudestg
  • engles: New World 1, New World 2
  • natira, carstgaun & societad: NaTec
  • medias & informatica: inform@21, X-Logo
  • emprender: 6 animals, Cumpogn da viadi

gliesta ABC

La gliesta ABC ei sc'in vocabulari persunal, il qual sa vegnir duvraus sco agid per scriver e controllar texts. Mintga scolarA noda dafertontier ils sbagls individuals ella gliesta e lai silsuenter controllar ils plaids screts correctamein dil scolast. Ils sbagls persunals duein allura vegnir memorisai; quei sa p.ex. succeder entras dictats regulars sco pensum da casa. 

correcturas

Las correcturas fan ils affons automaticamein sil proxim di ni silla proxima lecziun – era sch'il scolast di nuot. Ils sbagls ch'ils scolast ha marcau cun fleter glischont ein da curreger en construcziuns entiras. Las correcturas vegnan tuttas screttas el carnet da correctura (A5) ed ils plaids currigi marcai cun fleter glischont. Plinavon sa la gliesta ABC vegnir cumpletada dafertontier. 

  

pli paucs cuntegns – dapli cumpetenzas

Ils cuntegns d'emprender sedrezzan als basegns dils affons. Quei semuossa ellas finamiras d'emprender differenziadas en Must/Shoud/Could sco era el plan da pensums individual. Plinavon vegn il progress d'emprender reflectaus el Cumpogn da viadi. "Learning by doing" stat leutier el center dils arranschaments. La finamira ei da promover l'autonomia, la perseveronza e las cumpetenzas fundamentalas dils differents roms tenor basegns ed interess individuals. Ina tenuta dad "empowerment" possibilitescha da porscher als affons ils instruments necessaris per contonscher lur finamiras sur sesezs. 

must/should/could

Ils bustabs MSC stattan pils plaids engles Must (stuer), Should (duer), Could (saver):

  • Ils pensums marcai cun Must sto mintga scolarA sligiar.
  • Ils pensums marcai cun Should duess mintga scolarA sligiar.
  • Ils pensums marcai cun Could sa mintga scolarA sligiar.

plan da pensums

Il plan da pensums ha per intent da consolidar las cumpetenzas fundamentalas dils differents roms, quei repartiu sils differents dis dalla jamna. Aschia vegn p.ex. repetiu ed exercitau igl inagain ed il tema da matematica actual, l'ortografia culla gliesta ABC, legiu ni scret texts da lungatg – e quei mintga jamna. Il "capir" succeda en scola – igl exercezi, la repetiziun e consolidaziun dallas cumpetenzas a casa. Negins pensums „usitai“ muntan en quei senn buca negina lavur!

cumpogn da viadi

La reflexiun digl agen emprender el Cumpogn da viadi succeda cun agid dils suandonts quater camps: caussas gartegiadas, caussas aunc buca gartegiadas, cumpetenzas empridas e strategias empridas. Quella reflexiun duei render attents scolarAs da lur progress e lubir ad els da trer las consequenzas necessarias en connex cugl emprender. Ils sis animals ein leutier buns accumpignaders; era els han per finamira da visualisar igl emprender e cun quei da promover l'autonomia dad in e scadin. 

 

pli pauc squetsch – dapli progress d'emprender

Sbagls ein indispensabels pigl emprender – il humor ed ina tenuta positiva l'endretga risposta sin tals. Il focus dall'instrucziun fuorman il svilup e progress d'emprender individual – neginas notas. Il coaching sedrezza per quei motiv als basegns individuals da mintga scolarA en connex culs cuntegns e las strategias d'emprender. Ina sauna purziun humor astga leutier buca muncar. La finamira ei da prender il squetsch da prestaziun e da promover il plascher d'emprender dils affons – "viver e schar viver". Mintgin duei s'engaschar tenor meglier saver e puder ed aschia gudignar pass per pass dapli confidonza en sias habilitads. 

rasters da valetar

La valetaziun dallas cumpetenzas da scolarAs succeda principalmein sin fundament da lur prestaziuns duront l'instrucziun – quei sebasond sin criteris da valetar. Ina moda e maniera da valetar las cumpetenzas ein rasters da valetar; quels porschan ina buna survesta dallas cumpetenzas pretendidas e presentan il progress dad in e scadin a moda surveseivla. Clausuras "usitadas" valan mo darar sco basa per valetar. Quei munta denton negin "larifari", anzi vegn pretendiu engaschi e perseveronza dils affons e quei duront igl entir process da lavur. 

 

pli pauc ??? – dapli communicaziun & collaboraziun

La communicaziun eifer scolarAs, geniturs e scolast ha liug sur il Cumpogn da viadi, per mail, telefon, SMS/WhatsApp ni directamein en stanza da scola. Plinavon surveschan questa pagina d'internet ed il chat da WhatsApp (mo pils geniturs) sco mied d'informaziun. La finamira ei da tuts "trer vid il medem sughet" – ed ella medema direcziun – pil bien dils affons. Transparenza ed aviartadad da tuttas varts fuorman la basa per ina buna collaboraziun. 

cumpogn da viadi

Il Cumpogn da viadi vala sco mied da communicar eifer scolarA, geniturs e scolast. Mintga scolarA reflectescha igl agen progress d'emprender dalla jamna actuala. Silsuenter prendan ils geniturs investa el Cumpogn da viadi e valeteschan/commenteschan ord lur vesta las prestaziuns da lur affon. Il scolast valetescha il venderdis ord sia vesta e sin fundament da sias observaziuns las cumpetenzas d'emprender, da luvrar e socialas da mintga scolarA. 

Mintgamai la fin dil semester empleina igl affon la valetaziun persunala el Cumpogn da viadi. Silsuenter valetescha era il scolast las cumpetenzas d'emprender, da luvrar e socialas duront la davosa perioda. Sin fundament dalla valetaziun persunala e quella dil scolast vegn eligiu communablamein ina finamira pil proxim semester. 

rolla dils geniturs

Il pli impurtont ei da mussar interess per las prestaziuns digl affon, sco era da surdar ad el tonta responsabladad sco pusseivel. Plinavon san ils geniturs controllar, schebein ils pensums ein vegni fatgs e gidar igl affon a parter en la lavur. Sche quei ei giavischau, san ins plinavon dumandar giu plaids ni ulteriurs cuntegns d'emprender. En connex cun pensums a scret (p.ex. matematica) vala ei d'accumpignar igl affon e da dar ad el la pusseivladad da sez vegnir alla sligiaziun – dumandar enstagl da declarar. Per cass ch'igl affon capescha denton buc enzatgei, sche declara il scolast bugen quei il di proxim en scola: "Il capir succeda en scola; a casa duei vegnir exercitau e repetiu." Ultra da quei segidan ils geniturs entras emplenir il Cumpogn da viadi mintga jamna.

In pign agid en connex cugl agid da pensums sa vegnir telecargaus cheu

Plinavon anflan ins cheu differents videos davart tematicas che pertuccan il mintgadi digl affon a casa. Aschia vegn p.ex. mussau co ins sa sustener ils affons d'emprender plaids. 

access al scalem ault

L'entschatta dalla 5. classa ha liug ina sera da geniturs, la quala informescha da rudien davart igl access al scalem ault. Eifer la 5. e 6. classa ha allura mintgamai liug silmeins in discuors persunal ad onn. Avon igl emprem attestat dalla 6. classa suonda in discuors persunal, a caschun dil qual la decisiun superprovisoria vegn fatga da vart dil scolast. Ensemen cugl attestat retscheiva igl affon allura la decisiun provisoria, la quala cumpeglia sulettamein ils suandonts roms: matematica, romontsch e tudestg. Ver 10 jamnas avon la fin digl onn da scola retscheivan allura tuts la decisiun d'access definitiva. En cass nua ch'ei basegna sclariment ni sin giavisch dils geniturs sa in ulteriur discuors persunal haver liug. 

En quei connex anflan ins cheu la broschura informativa per geniturs arisguard igl access al scalem ault. Per ulteriuras informaziuns san ins consultar la pagina d'internet digl Uffeci per la scola populara ed il sport dil cantun Grischun. En cass dad ulteriuras damondas stun bugen a disposiziun.