igl inagain da mia instrucziun

A – admissiun al scalem ault

L'entschatta dalla 5. classa ha liug ina sera da geniturs per informar davart l'instrucziun e l'admissiun al scalem ault. Ella 6. classa succeda la decisiun superprovisoria davart l'admissiun. Ensemen cugl attestat digl emprem semester retscheiva igl affon allura la decisiun provisoria e 10 jamnas avon la fin digl onn da scola la decisiun d'admissiun definitiva. Tenor basegns ha liug in discuors persunal. 

Ulteriuras informaziuns en caussa porschan la broschura informativa per geniturs e la pagina d'internet digl Uffeci per la scola populara ed il sport dil cantun Grischun.

B – bons da pensums

Mintga scolarA retscheiva in bon da pensums per astgar emblidar inaga in pensum da casa senza consequenzas. Mintg'affon che fa tut ils pensums da casa eifer ina perioda da scola (vacanzas tochen vacanzas) retscheiva allura in ulteriur bon da pensums. 

C – correcturas

En texts ed ulteriuras lavurs da lungatg curregia il scolast da principi tut ils sbagls. Plinavon marchescha el cun marcader in'elecziun da sbagls. Quels sbagls ein da curreger sil mardis suandont en construcziuns entiras e senza sbagls sin in fegl A5; ils sbagls currigi ein medemamein da marcar cun marcader. Il fegl culla correctura senza sbagls tacca mintga scolarA el carnet da correcturas. Plinavon cumpletescha mintga scolarA igl alfabet culs sbagls persunals e lai curreger quel. 

C – cumpetenzas

Il "plan d'instrucziun 21" lavura cun cumpetenzas dil rom (cumpetenzas linguisticas, matematicas, ...) e cumpetenzas transversalas (cumpetenzas d’emprender, da luvrar e socialas). Ellas fuorman la basa dall'instrucziun e dalla valetaziun dil process d'emprender. Il scolast communichescha las cumpetenzas a moda transparenta e mintga scolarA reflectescha regularmein siu svilup en connex. 

La planisaziun dalla jamna muossa las cumpetenzas ch'ein da contonscher: 

  • M: Las cumpetenzas marcadas cun Must sto mintga scolarA sligiar.
  • S: Las cumpetenzas marcadas cun Should duess mintga scolarA sligiar.
  • C: Las cumpetenzas marcadas cun Could sa mintga scolarA sligiar.

D – discuors e sera da geniturs

L'entschatta dalla 5. classa ha liug ina sera da geniturs per informar davart l'instrucziun e l'admissiun al scalem ault. Eifer la 5. e 6. classa ha plinavon liug in discuors persunal ad onn. Ulteriurs discuors san haver liug tenor basegns, sin giavisch dils geniturs ni dil scolast. 

E – emprender ed "inagain digl emprender"

Il saver "co" emprender fa part dallas cumpetenzas transversalas. Mintga scolarA reflectescha per quei motiv regularmein siu process d'emprender. Quei succeda el discuors, a scret el "vademecum" sco era cun agid dil schema da reflectar. 

Eifer l'instrucziun retscheivan ils affons plinavon tips e trics d'emprender concrets. Quels vegnan visualisai da sis animals che representan cumpetenzas d'emprender fundamentalas tenor la moda e maniera da luvrar da nies tschurvi. Ils tips e trics sebasan sillas retschercas dils pli renomai scientists dil tschurvi e digl emprender (Vera F. Birkenbihl, Peter Gasser, Gerald Hüther, Remo H. Largo, Manfred Spitzer, Stefanie Rietzler e Fabian Grolimund) ed accumpognan nus duront il mintgadi da scola. Ensemen cun ulteriurs cussegls fuorman els igl "inagain digl emprender". 

F – "fidibus"

Il "fidibus" ei in carnet accumpignader e mied da communicar eifer scolarAs e scolast. El promova la fidonza denter scolarAs e scolast. Il "fidibus" vegn surdaus al scolast la davosa lecziun dall'jamna. 

Ils affons empleinan mintga jamna il "fidibus" cun ...

  • raquintar da sesez, da preferientschas, passatemps, da tut quei che fatschenta, dad experientschas, plaschers, quitaus eav.
  • filosofar davart tematicas universalas, presentar opiniuns, far reclama, metter en damonda, propagar, criticar eav.
  • tschentar damondas, plidentar problems ed encurir il cussegl dil scolast
  • far skizzas, dessignar, malegiar, decorar ni taccar en caussas ni fotografias che van a prau cun quei ch'ins vul exprimer
  • rispunder a damondas ch'il scolast tschenta ni reagir sin impuls e commentaris dil scolast. 

Il scolast ...

  • scriva sez mo cun rispli, curregia buc ortografia e grammatica dils texts e dat buca notas pils texts.
  • dat buca vinavon las informaziuns ad auters senza la lubientscha digl affon (quella regla vala era viceversa).

G – geniturs

La responsabladad principala pigl emprender schai tiels affons. Ils geniturs sustegnan lur affons cun mussar interess per lur process d’emprender, dumandar giu plaids ni ils inagains, controllar e gidar da parter en ils pensums da casa. Plinavon san ils geniturs dar impuls (enstagl dalla sligiaziun) ni avisar als tips e trics digl  "inagain digl emprender". Las paginas d’internet "mit-kindern-lernen.ch" ed "elternbildung.ch" porschan ulteriurs cussegls en caussa.

H – "humor ei la megliera medischina!"

I – informaziuns ed "inagain.ch"

Il brat d'informaziuns eifer scolarAs, geniturs e scolast ei sincers e transparents. La communicaziun succeda via mail, SMS, telefon, il "vademecum", la pagina d'internet "inagain.ch" ni discuors persunals. 

La pagina d'internet "inagain.ch" informescha davart l'instrucziun ed occurrenzas. Ella cuntegn plinavon tips e trics d'emprender sco era differentas purschidas d'emprender en fuorma dad apps e tutorials. 

J – planisaziuns jamnilas

Las planisaziuns da mintga jamna da scola ein accessiblas sin "inagain.ch". 

L – "less is more" e "learning by doing"

M – material e mieds d'instrucziun

Pil solit luvrein nus culs mieds d'instrucziun obligatoris e singuls mieds supplementars el senn dallas finamiras dil plan d'instrucziun 21. 

Ils cudischets "inagain dalla matematica" ed "inagain dil lungatg" sustegnan scolarAs e geniturs sco mied da consultar. Els cumpeglian ton las cumpetenzas matematicas tenor ils mieds d’instrucziun "Matematica 5" e "Matematica 6", sco era las cumpetenzas linguisticas dil romontsch e tudestg en cumparegliaziun. Per ina bun’orientaziun cuntegnan ils cudischets mintgamai in index dils pli impurtonts cavazzins.

Igl "ABC ed inagain dall’ortografia" ei in vocabulari persunal cun ina survesta dallas pli impurtontas reglas d’ortografia romontschas e tudestgas. Mintga scolarA noda dafertontier ses sbagls ortografics persunals egl alfabet. Quels memoriseschan ils affons cun dictats regulars sco pensum da casa ed en scola. 

N – notas

Mintga scolarA definescha l'entschatta dil semester sias notas da finamira che fuorman el cass ideal las notas digl attestat. Eifer il semester vegnan las prestaziuns dils affons valetadas cun agid da criteris transparents ed en fuorma da clausuras a scret, a bucca, referats, texts, projects ed observaziuns eifer l’instrucziun. Las notas contonschidas vegnan accumpignadas da colurs. Quellas orienteschan igl affon davart il stan actual en connex culla nota da finamira eligida. 

  • verd =   contonschiu ni suradempliu la finamira nota ≥ -0.2
  • mellen =   contonschiu per part la finamira nota ≥ -0.3 – 0.7
  • tgietschen =   buca contonschiu la finamira nota ≥ -0.8 – ...

En cass che las notas contonschidas svarieschan fetg dalla nota da finamira, vegn quella adattada. Quei succeda eifer in discuors denter igl affon ed il scolast. Ils geniturs prendan enconuschientscha dalla midada cun suttascriver. Insumma suttascrivan ils geniturs tuttas valetaziuns da lur affon. 

Plinavon definescha mintga scolarA ina tochen duas finamiras en connex cullas cumpetenzas d'emprender, da luvrar e socialas. 

O – organisaziun

La stanza da scola porscha plazs da luvrar en gruppa e plazs singuls. Mintga scolarA elegia mintgamai avon la lecziun in plaz da luvrar, il qual sa era vegnir mantenius igl entir di da scola. Il material persunal caveglian ils affons els caums sin cruna davostier. A casa prendan ils affons sulettamein il material necessari en vesta als pensums da casa. 

P – pausas da moviment

Denter las lecziuns che han liug ella medema stanza ha liug ina pausa da moviment che cuoza sil pli ditg 5 min. Ils affons elegian in giug ord las propostas ed il material avon maun e dattan quel a moda ruasseivla. 

P – pensums

Mintga scolarA lavura mintga jamna ver treis uras vid pensums da casa regulars – quei munta 30-40 min a di. Ils pensums da casa cuntegnan cumpetenzas da basa da matematica, romontsch e tudestg – sco era il scriver cun tastatura. Impuls retscheivan ils affons dafertontier. Mintga scolarA parta en ils pensums presentai tenor siu program individual e muossa quels al scolast. 

Q – qualitad avon quantitad

R – respect!

S – sgnocca dil di

Il di da scola entschevein nus cun humor. Mintga di presenta inA scolarA per quei intent ina sgnocca. 

T – Tipp10

Mintga scolarA absolva eifer la 5. e 6. classa il program da scriver cun tastatura "Tipp10". Il program consista da 20 lecziuns ch'ein d'absolver ina suenter l'autra. Il trenament regular absolvan ils affons en scola, mo oravontut era sco pensum da casa. 

U – urari

V – "vademecum"

Il "vademecum" survescha sco mied da reflectar e communicar eifer scolarA, geniturs e scolast. Commentaris, remarcas e valetaziuns ein destinai sulettamein pigl affon pertuccau.  

Il "vademecum" vegn mintgamai rimnaus il davos di da scola dalla jamna.

Y – "you haven't taught until they've learned"

Z – engaschi cumplein dad A tochen Z