igl inagain da mia instrucziun

Igl inagain da mia instrucziun sebasa sils treis principis "senza relaziun negina formaziun", "emprender entras far" (learning by doing) e "meins ei dapli" (less is more). 

 

"formaziun = relaziun"

"viver e schar viver"

Didactica e metodica ein mo il péz dil cuolm da glatsch; ina bun'atmosfera ed in bien clima ein fundamentals pil success d'emprender. En quei senn duein ils affons en emprema lingia sesentir bein en scola. Valurs sco respect, acceptanza, fidonza, pazienzia e humor ein en quei grau premissas indispensablas – stress e squetsch (da notas) contraproductivs. El senn da “viver e schar viver” valan paucas e semplas reglas pil mintgadi da scola. 

 

communicar & collaborar

In brat d’informaziuns sincer e transparent ei il fundament d’ina collaboraziun prosperonta. Pil bien digl affon duein tuttas partidas involvidas ergo trer vid il medem sughet – ed ella medema direcziun. La communicaziun sa succeder via mail, SMS, telefon, il “cumpogn da viadi” ni discuors persunals. Era la pagina d‘internet "inagain.ch" ei in impurtont mied d‘informar. 

Per informar davart il sistem d’instruir ed en connex cugl access al scalem ault ha liug l'entschatta dalla 5. classa ina sera da geniturs. Eifer la 5. e 6. classa ha mintgamai liug silmeins in discuors persunal; ella 6. classa succeda la decisiun superprovisoria davart igl access. Ensemen cugl attestat retscheiva igl affon silsuenter la decisiun provisoria. Ver 10 jamnas avon la fin digl onn da scola retscheivan tuts la decisiun d'access definitiva. En cass ch'ei basegna sclariment ni sin giavisch dils geniturs sa in ulteriur discuors persunal haver liug. La broschura informativa per geniturs e la pagina d'internet digl Uffeci per la scola populara ed il sport dil cantun Grischun porschan ulteriuras informaziuns en caussa.

 

segidar

A casa san ils geniturs sustener lur affons cun mussar interess per lur process d’emprender, dumandar giu plaids ni ils inagains, controllar e gidar da parter en la lavur. En general duein els surschar la responsabladad principala pigl emprender als affons e per regla desister da declarar – quei el senn da capir en scola – exercitar a casaLa pagina d’internet “mit-kindern-lernen.ch” porscha buns cussegls en caussa.

 

"emprender = far"

emprender d‘emprender

En scola vegn luvrau ton vid las cumpetenzas dil rom (cumpetenzas linguisticas, matematicas, ...) sco era vid las cumpetenzas transversalas (cumpetenzas d’emprender, da luvrar e socialas), las qualas fan part dil plan d’instrucziun 21. Ils basegns ed interess individuals vegnan risguardai cun agid da finamiras differenziadas.

  • M: Ils pensums marcai cun Must sto mintga scolarA sligiar.
  • S: Ils pensums marcai cun Should duess mintga scolarA sligiar.
  • C: Ils pensums marcai cun Could sa mintga scolarA sligiar.

La finamira suprema dall’instrucziun ei da mussar als affons co emprender – pia da dar ad els ils uaffens necessaris enta maun, per aschia rinforzar la confidonza en lur habilitads. Quei succeda d’in maun cun agid da reflexiuns e feedbacks regulars e da l’auter maun cullas strategias d’emprender representadas entras ils sis animals.

 

reflectar

Emprender ei in process – in process che vegn accumpignaus da sbagls. Per sesviluppar vala ei d’analisar las experientschas fatgas en fuorma da sbagls, mo era ils success. Il “cumpogn da viadi” sustegn scolarAs a reflectar e visualisar lur process d’emprender.

 

"meins = dapli"

luvrar

El senn da "qualitad avon quantitad" vegn pil solit luvrau culs mieds d'instrucziun obligatoris e singuls agids supplementars. La finamira ei da sefatschentar a moda profunda cul cuntegn e da consolidar las cumpetenzas en caussa entras exercezis intensivs e varionts e cun agid da repetiziuns regularas.

 

Ils cudischets "inagain dalla matematica" ed "inagain dil lungatg" duein sustener scolarAs e geniturs sco mied da consultar. Els cumpeglian ton las cumpetenzas matematicas tenor ils mieds d’instrucziun "Matematica 5" e "Matematica 6", sco era las cumpetenzas linguisticas dil romontsch e tudestg en cumparegliaziun. Per ina bun’orientaziun cuntegnan ils cudischets mintgamai in index dils pli impurtonts cavazzins.

Igl "ABC & inagain dall’ortografia" ei in vocabulari persunal cun ina survesta dallas pli impurtontas reglas d’ortografia romontschas e tudestgas, il qual sa vegnir consultaus per scriver e controllar texts. Mintga scolarA noda dafertontier ils sbagls individuals correctamein egl alfabet. Ils sbagls persunals duein allura vegnir memorisai cun agid da dictats regulars sco pensum da casa ed en scola. 

Il "cumpogn da viadi" survescha sco mied da reflectar e communicar eifer scolarA, geniturs e scolast ed accumpogna tras igl onn da scola. Commentaris, remarcas e valetaziuns ein destinai sulettamein pigl affon pertuccau. El cuntegn cussegls d‘emprender, plaz per reflectar e da nudar ils pensums da casa.

 

exercitar

En scola duein scolarAs augmentar lur savida entras patertgar cun, dumandar ed exercitar cun accumpignament; a casa duein els consolidar las cumpetenzas matematicas e linguisticas fundamentalas cun agid da repetiziuns regularas ed aschia far pass per pass progress – “capir en scola – exercitar a casa”.

 

valetar

L’entschatta dil semester elegia mintga scolarA sias notas da finamira pils singuls roms, las qualas fuorman el cass ideal las notas digl attestat. Eifer il semester vegnan las prestaziuns dils affons valetadas cun agid da criteris transparents ed en fuorma da clausuras a scret, a bucca, referats, texts, projects ed observaziuns eifer l’instrucziun. Feedbacks regulars sustegnan scolarAs sin lur via.